Abraçar els arbres no és un invent de l’ésser humà encara que sembla ser que aquesta idea està prenent força en l’actualitat, els animals ja ho fan per naturalesa des de sempre. Qui no ha vist una foto d’un tigre, d’un gat o qualsevol altre animal dormint sobre la branca d’un arbre, o  els ocells amb els seus nius.

Fa uns dies em va arribar una notícia respecte a això que m’ha sorprès i alhora m’he alegrat molt. El govern d’Islàndia ha convidat a tots els seus ciutadans a que s’acostin als boscos del seu país per a abraçar als arbres. Per a això ha hagut de realitzar una inversió i un esforç per a adaptar el seu accés i sobretot, en aquests moments als quals el COVID-19, ens està complicant molt la nostra manera de viure des que ha estat detectat a tot el món. El servei forestal d’Islàndia ha creat una nova manera de superar la sensació de solitud i aïllament que moltes persones sofreixen a causa de les mesures preventives d’aquest Covid-19.

El seu plantejament va ser el següent, simple i molt directe i el resultat va ser un èxit.

Per què no véns i gaudeixes del bosc, on pots abraçar els arbres i obtenir la seva energia? I la invitació va ser acceptada immediatament per la gent. Pot semblar una pràctica estranya, però la recerca va suggerir que podria ajudar a les persones a sentir-se millor.

Després d’aquest ganxo, els van donar una explicació molt fàçil de com havien de fer-ho:

És bo tancar els ulls mentre abraces un arbre. El que jo faig és pressionar la meva galta contra ell i sentir la calor i els corrents que flueixen de l’arbre cap a mi… comença en els dits dels peus, puja per les cames i travessa el cos fins al cervell. Et dóna una sensació de relaxació tan bona que et deixa preparat per a un nou dia i per a nous desafiaments”, va explicar el guardaboscos del Bosc Nacional  de Hallormsstadur.

Els guardaboscos van treballar molt dur per a obrir camins a través de la neu del bosc en Hallormsstadur, perquè les persones poguessin acostar-se als arbres i gaudir d’activitats a l’aire lliure. Es van esforçar per a assegurar-se que les senderes anessin prou amplis com perquè els visitants poguessin mantenir fàcilment la distància recomanada de dos metres entre ells mentre passejaven.

Quant hem d’aprendre de les cultures que respecten i estimen a la mare naturalesa, i que a més saben conviure amb ella. Tant de bo tots els països del món fessin el mateix, perquè només copiem el sistema polític, els negocis, el sistema financer, l’educacional…..quina pena.

Tinc l’esperança que en un futur arribarà una generació que potenciarà la convivència amb la naturalesa i ho canviarà tot. Us convido a tots a sortir abraçar arbres, imitant en la nostra mesura als islandesos.